Hi ha qui pensa que el Ponsa necessitaria una reforma i hi ha qui opina (com el meu pare, un sibarita arquitecte experimentat) que aquest local hauria d´estar catalogat. Aquestes divergències no són gens estranyes, ja que el Ponsa és un restaurant dels de tota la vida, que ofereix productes de primera qualitat comprats directament al mercat de la Boqueria, però que es troba gairebé amagat entre molts locals de disseny de l´Eixample.Gairebé costa de trobar, radera d´una antiga porta de fusta i vidre que recorda a les fondes o hostals d´abans i que dóna pas a un espai que rememora els antics bars de poble, amb taules de marbre i ferro i terra de rajoles.
És un lloc únic i autèntic, de tracte molt familiar i amb una cuina de la de tota la vida, sense exigències, amb una àmplia selecció de guisats i estofats i racions molt generoses servides en uns plats massa petits de tradicional vaixella blanca.
És un lloc dels que val la pena, on menjar bé és una aposta segura, sense 'pijeries' de cuina d´autor, i on el que es fa pagar és bàsicament la qualitat dels seus productes.
FITXA
c/Enric Granados 89 / Tlf: 93 453 10 37
Horari: de dilluns a dissabte de 13h a 15:45h i de 21h a 23:45h; diumenges només al migdia
Tipus de cuina: casolana de tota la vida
Plat estrella: bacallà amb pisto; peus de porc; truita de chanquets
Bodega: correcte
Preu mig: 30€
Menús: al migdia, 14€
Fumadors: es pot fumar
Terrassa: a Enric Granados
Recomanable per a: els qui valorin els bons productes i la cuina sense estridències
3 comentaris:
si és un local amb taules de dos, estovalles blanques, senzilles i netes, no hi cap gaire gent, crec que hi he estat unes quantes vegades, no em vaig fixar en el nom, hi vaig menjar molt bé, he de dir que millor dins que a la terraça.
El peix del dia... al forn com a casa!
Ahir vaig estar al Ponsa i coincideixo en què el millor és la matèria prima. Vaig menjar uns calamars més que frescos. La pega van ser les quantitats, molt justes en qualsevol dels plats que vam demanar. No van rebre amb gaire il·lusió el cotxet de bebé que duiem, ni tenen trones.
Publica un comentari a l'entrada